Dimecres, 14 de maig
Quan les grans ciutats van curtes d'aigua, no miren prim a l'hora d'allunyar el miratge de la set. Tots els mitjans de transport són ben rebuts (o no): vaixells, transvassaments-canonades... o aqueductes.
Lo nou aqueducte de New-York
L'Arch de Sant Martí 6 desembre 1885
Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqueducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al dipòsit de Central Park , de New York.
A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.
Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.
Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys.
Lo túnel a què ens referim serà lo més llarg del mon, i haurà costat de 250 a 300 milions de pessetes. Lo túnel del Mont-Cenis no té més que 12 kilòmetres i mig de llargària i ha costat prop de 75 milions de pessetes, mentre que el de San Gotardo, de 16 kilòmetres de llarg, no ha costat molt més.
No és fàcil fer-se una idea de la rapidesa amb que avancen els treballs del nou aqueducte nord-americà. L'empresa divideix en dues parts, però en realitat, els treballs corren a càrrec de subcontratistes sota la direcció i responsabilitat dels contratistes principals.
En lo trajecte hi ha vint-i-sis pous, i cada subcontractista té d'obrir la part del túnel que li toca i construir lo canal per on tenen de córrer les aigües. Hi ha empleats en els treballs uns 8.000 homes, 2.000 en la superfície. En lo fons de cada pou els obrers treballen en dues direccions distintes, uns cap al sud i els altres cap al nord, de manera que al final poden trobar-se en el centre del trajecte que medeix enetre un i altre pou.
A pesar del gran nombre de treballadors i dels perills que allí corren, no hi ha hagut que deplorar més que la mort de dos obrers. D'altra banda, l'empresa compta amb un metge, que paguen els obrers mitjançant una subscripcció de 50 cèntims mensuals, amb la qual cosa tenen accés a l'assistència facultativa i als remeis que se'ls recepta.
(l'ortografia i la puntuació estan adaptades a la normativa)
enllaços: Wikipèndia,A Place to Savor the Torrents of Spring , The Croton Dam, Forgotten NY streets scenes, Croton Aqueduct, 135th Street Gatehouse, , Old Croton Aqueduct
- Old Croton aqueduct trail, pdf old croton, , Croton aqueduct
mas 3:30 PMQuan les grans ciutats van curtes d'aigua, no miren prim a l'hora d'allunyar el miratge de la set. Tots els mitjans de transport són ben rebuts (o no): vaixells, transvassaments-canonades... o aqueductes.
Lo nou aqueducte de New-York
L'Arch de Sant Martí 6 desembre 1885 Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqueducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al dipòsit de Central Park , de New York.
A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.
Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.
Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys.
Lo túnel a què ens referim serà lo més llarg del mon, i haurà costat de 250 a 300 milions de pessetes. Lo túnel del Mont-Cenis no té més que 12 kilòmetres i mig de llargària i ha costat prop de 75 milions de pessetes, mentre que el de San Gotardo, de 16 kilòmetres de llarg, no ha costat molt més.
No és fàcil fer-se una idea de la rapidesa amb que avancen els treballs del nou aqueducte nord-americà. L'empresa divideix en dues parts, però en realitat, els treballs corren a càrrec de subcontratistes sota la direcció i responsabilitat dels contratistes principals.En lo trajecte hi ha vint-i-sis pous, i cada subcontractista té d'obrir la part del túnel que li toca i construir lo canal per on tenen de córrer les aigües. Hi ha empleats en els treballs uns 8.000 homes, 2.000 en la superfície. En lo fons de cada pou els obrers treballen en dues direccions distintes, uns cap al sud i els altres cap al nord, de manera que al final poden trobar-se en el centre del trajecte que medeix enetre un i altre pou.
A pesar del gran nombre de treballadors i dels perills que allí corren, no hi ha hagut que deplorar més que la mort de dos obrers. D'altra banda, l'empresa compta amb un metge, que paguen els obrers mitjançant una subscripcció de 50 cèntims mensuals, amb la qual cosa tenen accés a l'assistència facultativa i als remeis que se'ls recepta.
(l'ortografia i la puntuació estan adaptades a la normativa)
enllaços: Wikipèndia,A Place to Savor the Torrents of Spring , The Croton Dam, Forgotten NY streets scenes, Croton Aqueduct, 135th Street Gatehouse, , Old Croton Aqueduct
- Old Croton aqueduct trail, pdf old croton, , Croton aqueduct
Dilluns 21 d'abril
Scape the fantasy
Vilaweb/21-4-08 Una setmana lluny de les pantallesDesprés de catorze anys predicant d'apagar la televisió almenys una setmana l'any, com a acte de resistència a la visió uniformadora de la realitat que imposen les grans cadenes, el col·lectiu de contrapublicistes nord-americà Adbusters ha comprès que cal ampliar la llista d'aparells electrònics de lleure quotidià potencialment perniciosos si se'n fa un ús excessiu. Per això enguany la tradicional campanya TV Turnoff Week, que es fa des d'avui fins diumenge, ha adoptat el nom de Mental Detox Week i ha estès les advertències al consum excessiu també als DVD, iPods, Xbox, PSP i portàtils. 'Et sorprendrà fins a quin punt és difícil desconnectar-se de tots aquests aparells una setmana', avisa Adbusters, i per ajudar-hi proposa un pla d'allunyament gradual de les pantalles, fins diumenge, perquè puguem centrar el temps que hi solem dedicar a activitats diferents: des de passejar a llegir, des de conversar amb els amics a alliberar la fantasia.
podeu llegir tota la notícia a Vilaweb
enllaços: Adbusters/Scape the fantasy, Adbusters, Adbusters a Wikipendia
Dilluns, 7 d'abril
Empar Moliner:"Las y los ratas y ratos"
Me entero de la memorable noticia por la prensa: los célebres dibujos de Pilarin bayés serán llevados al cine. La película -de animación- se llamará El ratolí que escombrava l'escaleta y será una adaptación del conocido cuento de los hermanos Grimm, que los niños catalanes conocimos como La rateta que escombrava l'escaleta y los niños castellanos como La ratita presumida. Para mí es un cuento moderno y feminista, una especie de Madame Bovary infantil, protagonizado por una rata que -de acuerdo- tal vez de manera errónea se enamora del gigoló equivocado, pero que no se conforma con un marido aburrido. Desde luego, Pilarín Bayés no debe de verlo así. En la historia original, la ratita se encuentra una moneda barriendo. Y en lugar de ponerla en un plan de pensiones la utiliza para comprarse un lazo para la cola. Una vez se lo ha puesto, espera a sus pretendientes. Y, en un alarde de feminismo sin precedentes, antes de aceptarlos, les pregunta cómo se comportarán una vez casados. Pero todos ellos le contestan vulgaridades y, al final, la ratita elige al gato. Al embaucador. Al único que le susurra con voz dulce que la tratará como a una reina. Ella le cree y se casa con él. El gato, naturalmente, se la come.Esta historia me parece ejemplar. Es la historia de la Juani de Bigas Luna. O la de Belén Esteban. La chica de barrio vistosa que no se conforma con su destino y usa el dinero para operarse las tetas. Pero Pilarín Bayés no debe de verlo así. Por eso le ha cambiado el sexo. Porque no es correcto -supongo- que una ratita barra y sea presumida. El solo hecho de que un roedor de sexo femenino limpie la escalera y tenga predilección por los afeites es incorrecto. En cambio, la misma acción se convierte en correcta si la realiza un roedor de sexo masculino. Pero, desde luego, en esta adaptación hay más cambios. Las pretendientas a las que el ratón repudia son (atención): una rata inmigrante suramericana (¡oh!, ¡qué fuerte!), a una camella árabe (y cuando digo camella digo hembra del camello y no digo vendedora de sustancias prohibidas), a una pata de color negro y a una gallina gitana. Naturalmente, alega motivos racistas para rechazarlas.
No me parece nada mal que los niños aprendan a través de una película que no hay que rechazar pretendientes por el color de piel o por el origen. Pero entonces, ¿por qué adaptar la historia de los hermanos Grimm? Esta historia no quiere explicarnos esto. Quiere explicarnos una pasión humana que no tiene nada que ver con el racismo. ¿Por qué no inventar un cuento nuevo, si queremos hablar de racismo? Pues porque si adaptas un cuento clásico quedas mucho más guay y enrollado.
Cada vez que algun director creativo quiere adaptar Romeo y Julieta me pongo a temblar. "Ya está", me digo. Otro que querrá adaptar la obra a nuestros días y, por tanto, hará que los Capuletos sean payos y los Montescos gitanos. A todos los que ya no pueden más con la corrección les recomiendo que lean el libro Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner, traducido por Quim Monzó y Maria Roura. Aunque les advierto que deben darse prisa. Pronto dejarán de ser humor para convertirse en realidad.
El País 7-4-08
enllaços: Empar Moliner, Pilarin bayés, Germans Grimm, Contes per a nens i nenes politicament correctes, James Finn Garner,
Dimecres, 24 de gener
Joan Barril: "Les llengües del poder"
Fa anys, la missa es deia en llatí. Algú va decidir que el llatí era una llengua difícil per a la gent i va decidir dir la missa en la llengua dels fidels. Era una bona intenció, però encara avui, en la mateixa llengua dels fidels, hi ha dificultats per comprendre el que es diu i el que es vol transmetre. Problemes, doncs, d'interpretació.També la justícia va entendre que no podia prescindir dels ciutadans. Fins al punt que algunes cultures jurídiques van considerar que el poble, representat per un jurat, era qui millor podia entendre i dictar les sentències als seus semblants. Era també una bona intenció, però vagin a l'Administració de justícia i provin de comprendre els arguments de les sentències. Fins i tot en el supòsit que la justícia els hagi donat la raó, difícilment entendran els motius profunds d'aquesta raó. Un altre problema d'interpretació.
La indústria farmacèutica i el diagnòstic mèdic han permès que la nostra esperança de vida augmenti. Se suposa que per a cada mal hi ha un remei específic. A cada capseta de medicaments s'inclou un fullet que suposadament hauria de donar més tranquil.litat que neguits. En la literatura mèdica -potser coaccionada per l'amenaça litigant dels advocats- no es parla dels avantatges del medicament ni de la praxi mèdica. Tot és un conjunt de prosa defensiva i incomprensible. Curar era difícil. Explicar-ho era més fàcil. I no obstant, el difícil és comprendre i el fàcil està en la biologia.
Les lleis que s'aproven en tots els parlaments sorgeixen del sentit comú i cívic dels diputats, gent com nosaltres que ens van demanar el vot parlant com nosaltres. Però una vegada investits com a representants, els diputats es converteixen en legisladors i, una vegada més, amb tota la bona intenció, acaben redactant i aprovant textos legals abstrusos que ni tan sols són interpretables pels funcionaris que els han de fer complir.
La llum del sol es pot transformar en energia acumulada i acabar produint la llum en una bombeta de baix consum. Perquè aquest miracle es produeixi han estat necessaris molts anys i molt d'enginy. S'ha donat aquesta tecnologia a la gent, però aquesta no l'acaba d'entendre. Una vegada més la dificultat estava en aquest salt tecnològic -igual que en la informàtica-, però, en canvi, era fàcil traduir a l'usuari el que passa i adaptar el manual d'instruccions a l'usuari perquè el miracle es converteixi en rutina. Ningú es preocupa de convertir aquest enginy en paraules comprensibles. Els savis en diuen d'això fractura digital, convençuts que hi ha una generació d'ignorants incapaços d'entendre tot el que de sublim hi ha en el progrés humà.
Així estem quan se'ns exigeix que l'ensenyament sigui en anglès. Endavant amb l'anglès, per descomptat. Però aquests mateixos personatges que clamen per l'anglès, ¿faran alguna cosa per adaptar les seves obres a la comprensió clara de la gent que parla i comprèn la seva mateixa llengua? El problema no és l'anglès. A vegades el problema és el menyspreu amb què certes professions de poder -legal, mèdic, tecnològic, econòmic o religiós- tracten els subjectes de la seva feina. Si el foc es va socialitzar, ¿per què el llenguatge impedeix la socialització de tantes coses?
Segadora
La primera herba acabada de tallar. Aroma d'estiu imminent i de tomba del segle XIX. A vegades s'ha de triar.
enllaços:
El Periódico/24-3-08 Els dies vençuts.Joan Barril
Cançons de beingabeing/ CHC, BeingaBeing
Dimarts, 12 de gener
Bona notícia: La llengua catalana passa a ser oficial a Catalunya Nord
El Temps/ 12-2-08: "La notícia del Nord"
Editorial. Molts ciutadans del Principat, del País Valencià i de les Illes solen mirar la catalanitat de Catalunya Nord amb força prejudicis, com si es tractés només d’un rerefons folklòric, irrecuperable com a realitat cultural i social. Aquesta visió és molt esbiaixada, fruit de la desinformació i la manca de contacte directe amb els nord-catalans. La prova és que fa gairebé dos mesos que el Consell General del Pirineus Orientals va aprovar, sense rebombori ni polèmiques (ni publicitat), la Carta en favor del català, per la qual la nostra llengua esdevé oficial a les comarques catalanoparlants de l’estat francès: un reconeixement importantíssim per a l’avanç en el reconeixement dels drets lingüístics dels veïns de Perpinyà, Salses o Prada. Sabem que, durant el segle XX, l’estat francès havia estat molt més eficaç que no pas l’espanyol en el seu model de genocidi cultural. Però la llengua i la cultura han sabut sobreviure fins al XXI. I, per sort, la revolució comunicativa i cultural que ha arribat amb la societat del coneixement i la globalització obre noves oportunitats de recuperació a les llengües minoritzades i dota els parlants de noves eines de comunicació i reafirmació identitària. L’esclat de les formes comunicatives que ha tingut lloc a final del segle XX i començament del XXI ha fet que desapareguen les barreres artificials que hi havia entre territoris allunyats físicament –i esquarterats nacionalment pels estats consolidats. Internet ha permès que la improbable comunicació entre un jove de Salses i un de Guardamar de fa 15 anys ara siga no tan sols possible, sinó també lògica i gairebé inevitable si es mou per fòrums, xats o blogs d’internet en la seua llengua. Molts diaris electrònics i pàgines web catalanoparlants, però molt especialment Vilaweb, han demostrat que la cultura i la llengua catalanes tenen prou parlants per a esdevenir una de les més actives en un món comunicatiu sense barreres ni prejudicis.
Aquesta revolució comunicativa s’ha afegit a la desorientació que la Unió Europea ha acabat causant entre els estats plurinacionals (que pretenien ser estats-nació eterns) que la van crear. El resultat és que les cultures i nacions emmordassades troben ara una via d’expressió i reclamació de drets propis que els estats no poden fer callar –o no en saben.
En el cas de Catalunya Nord, la dissolució de la frontera és ara més evident que mai i –tot i que encara ens separa l’ample de via– la necessitat d’intercanvi –cultural, econòmic, social– és tan gran que han començat a augmentar exponencialment els negocis transfronterers, la circulació de símbols –sobretot en l’àmbit esportiu–, les iniciatives institucionals, les privades i les personals. La notícia és que la normalitat és un riu indeturable.
enllaços:
Carta en favor del català
Consell General del Pirineus Orienals
Webs de la Catalunya Nord amb versió en català
Il·lustracions
Dilluns, 31 desembre
Astronomia
Joan Barril
Per nosaltres, els anys són la mesura de la biologia i no obstant són, en realitat, un concepte que sorgeix de l'astronomia. Tal dia com avui, la Terra es trobava respecte del Sol en la mateixa posició en què està ara. Això és, al capdavall, un any: el període de temps en què tot torna a ser igual. Les fulles dels arbres, la temperatura, la línia de l'ombra sobre el terra, el tacte de les mans dins del mateix abric, l'aroma de la llenya que crema en alguna xemeneia, el color del mar i la boirina sopera de les cuines. En dies com el d'avui ens sobrevé una temptació recopilatòria. Es dóna per suposat que la vida és el que s'ha viscut. Això és el que s'experimenta en aquest últim dia del calendari. Però serà a partir de demà quan considerarem que potser la vida és realment tot allò que ens espera i que tot el que s'ha viscut no és una altra cosa que preàmbul, formació, deformació, somni o pròleg.En la bisectriu del temps els pessimistes abjuren del que s'ha viscut i els optimistes senten nostàlgia del futur que encara no ha arribat. Cada any, per aquestes mateixes dates, es reprodueix aquest curiós fenomen de pensar que l'any que ha transcorregut ha estat l'infern i que el cel ens espera l'any que ve. No sol ser així. Diem que tenim por, però les nostres pors de cap d'any es generen molt lluny. La por al canvi climàtic, a guerres i a disturbis en altres països. La por de l'occidental contemporani és una por sobredimensionada. No té res a veure amb la por que el nostre fill se'ns mori d'inanició als braços. La por del senyoret del primer món no és la mateixa por d'aquell que va al mercat a buscar un parell d'hortalisses i en torna, si ho fa, amb un parell de bales a l'esquena. És cert que la por és lliure, però també és injusta. Tenim més por a volar precisament perquè podem volar per menys de 50 euros. Sentim la por als fraus alimentaris perquè ens sobren aliments. Experimentem por davant dels assaltants perquè un famós ha estat assaltat. Mirem amb por els progressos en l'ensenyament dels nens perquè ara tots van a l'escola. Ens hem donat tecnologies fascinants i ara tenim por que l'enemic invisible ens acabi xuclant el compte corrent o ens envaeixi la intimitat. Així són les coses al nostre primer món. A mesura que avancem, l'any ens arriba carregat de perills. ¿Per què brindarem en aquest principi d'any? ¿Per l'optimisme o pel fatalisme?
Acostumats a fer que tot, fins i tot el futbol, sigui una ciència exacta, han aparegut els nous bruixots de la prospectiva i de la futurologia. Els seus pronòstics no es basen en l'atzar de les constel.lacions, sinó en el creuament de dades posades al servei lenitiu de la inquietud dels seus lectors. Avui és el seu gran dia. Ens han inoculat la idea que el passat serà millor que el futur, potser perquè el passat ja ha estat domesticat i metabolitzat per la història. Igual que en les millors pel.lícules de terror, ens acaben dient, encara ha d'arribar el més fort. No tinc dades per combatre aquesta creença. Però la veritat és que hem arribat fins aquí. I això no és cap premi, sinó un aprenentatge per a dies encara millors.
Any nou
Una casa nova. Un pa acabat de sortir del forn. Un vi jove. Una mandra fèrtil. Un lent treball amb les mans. Una espera per si algú arriba a dir-nos que no ens ha oblidat. Ara és quan potser comença la vellesa.
ELS DIES VENCUTS/ JOAN BARRIL El Periódico/31-12-07
Dimecres, 19 desembre
Títol de pel.lícula: Can Fàbregas RIP
Vestits per a matar: L'aliança Corte Inglés-Tripartit de Mataró-Departament de Cultura de la Generalitat.
No cal anar al cinema per veure pel·lícules de por, ja ens les ofereixen les nostres autoritats "democràtiques", locals i nacionals.
No es pot negar que al final ens farem experts en lleis amb tanta papessa i informe legal que només pretén vestir de legalitat una il·legalitat flagrant.
Ufff quina poca ètica professional.
Podeu seguir-ne tots els episodis a salvemcanfabregas.org
Dissabte, 15 de desembre
Salvem Can Fàbregas al seu lloc
Manifest:(...) El que ara ens convoca aquí és una mostra més de la deixadesa, de la ignorància i de la manca d’escrúpols de l’equip de govern respecte el Patrimoni.
¿Com anomenar el que s’expropiïn habitatges, es proposi enderrocar un bé catalogat per a construir-hi un centre comercial i una torre de catorze pisos d’alçada, sota les exigències del gran capital?
En el tema de Can Fàbregas l’Ajuntament de Mataró ha fet tots els papers de l’auca.
Primer pretenent l’enderroc. Després, quan això no fou possible, proposant fer una còpia de l’edifici. O bé una nova construcció amb elements originals encrustats. Quan aquestes solucions han resultat ser il•legals, ara es planteja esquarterar l’edifici, emmagatzemar-lo qui sap on i reconstruir-lo qui sap quan.
Davant d’aquest nou plantejament, la Plataforma Salvem Can Fàbregas crida a la ciutadania a fer les següents reflexions:
Podeu llegir el text sencer aquí