dijous, 9 de juliol
William Nicholson: "La Blanchisserie de la Place Margot"
Publicat a la revista The Colour magazine 1916
William Nicholson: Paintings
William Nicholson: il·lustracions de "The velveteen rabbit", Margeriy Willians: "The velveteen rabbit or How toys become real"
William Nicholson Posters
imatges a google
cromets 3:32 AMWilliam Nicholson: "La Blanchisserie de la Place Margot"
Publicat a la revista The Colour magazine 1916William Nicholson: Paintings
William Nicholson: il·lustracions de "The velveteen rabbit", Margeriy Willians: "The velveteen rabbit or How toys become real"
William Nicholson Posters
imatges a google
Dissabte, 4 de juliol
Jeune Catalan. Clémentine-Hélène Dufau (1869-1937)
Jeune Catalan
Publicat a la revista The Colour magazine/ 1916Grafic design
imatges
Diumenge, 18 de gener
The Colour Magazine
Aug-1914 – Sep/Oct-1924. Jan-1925 – Jan-1927. Nov-1928 – May-1932 Publishers:
1914 – 1924: William Dawson, London
1925 – 1927: Suttley & Silverlock
1928 – 1932: New Colour
Editors: A. Wilson Barrett (in early 1920s)
It costs you only L 225 to buy a 12 h.p Overland, absolutely complete, and it is so cheap to run that if you already own a larger car you will find it more economical to buy and run an "Overland" than to continue running the big car. Store the big one away till after the War. You can run 25 miles to the gallon wiht an "Overland" - an important consideration in these days of small petrol allowance.
Willys ads
mbautomuseum
American on the move
Old Classic cars
willysoverland
"Near Basingstoke, Hants."
Poster de F.Gregory Brown.
(cliqueu a sobre per veure'l més gran)
"If I must be washed wash
me with Vinolia"
Vinolia Soap
Negative Vinolia Otto Toilet Soap ad.
advertisment Vinolia
Cleanser Vim Polisher
Vim is unsurpassed for use in the Kitchen. It cleanses and polishes cooking utensiles of every descriptions, and adds lustre to glass and chinaware. Wherever Vim is used , perfet cleanliness and brightness reign.
Vim Poster
Enllaços: Gregory Brown, Portades de "Colour" a Magazines data file.
Vinolia Soap, Negative Vinolia Otto Toilet Soap ad, advertisment Vinolia, Vim Poster,
més Vim posters
Divendres, 16 de gener
Jugend Magazine
Germany in the late 19th century . Jugend was a cultural weekly publication. It soon became a style-setting icon that launched the German art nouveau movement, named Jugendstil after the magazine.Today, the word is still used by German graphic designers and by collectors who look for the uniquely German arts and crafts that came from this period. (...)
Enllaços: Front covers, Wikipendia Art Nouveau, Magazines data file
Dilluns, 20 d'octubre
Abstinència contra addicció
Josep Maria Espinàs
Diuen que han baixat les vendes. Que la gent ja compra menys neveres, menys mobles, menys llums. És lògic. Moltes d'aquestes compres van lligades a l'adquisició o al lloguer d'un pis. Quan això no és possible, ¿quina falta fa el mobiliari?Però també hi ha ciutadans que no han d'equipar una casa però que igualment han deixat de comprar, perquè no volen gastar-se els diners amb la renovació del sofà o del cotxe. I acaben descobrint que allò encara serveix. El rellotge és una mica antiquat, és cert, però encara marca les hores i només s'endarrereix un minut cada dia. ¿No és molt car pagar una colla d'euros per no haver d'avançar el rellotge un minut? El motor de la nevera fa una mica més de soroll que abans. Però refresca i congela, ¿oi?
El descobriment que podem prescindir de bastants canvis no és bo per a fàbriques i botigues. Jo, que crec en la indústria i el comerç, ho sento molt. I confio que es pugui superar aquesta crisi. Però mentrestant la lliçó és clara. Hi ha moltes coses que duren, i que fins ara hem llençat amb una gran satisfacció. La nostra vida ha estat presidida per aquesta divisa: llencem i comprem.
He de procurar acabar aquest article aviat -enretiro una mica la màniga per mirar el rellotge- perquè d'aquí a mitja hora hauria de sortir de casa. És el rellotge que duia el meu pare. Escric aquestes línies gràcies a una Olivetti mecànica amb la qual he fabricat dotzenes de llibres i més de 10.000 articles. De tant en tant ve a casa un mecànic -¿quants anys fa que ens coneixem?- a treure de dins de la carcassa les espurnes de tabac que hi han caigut mentre escrivia.
Abans, una ampolla que havia estat de vi, un cop buida es netejava i servia per guardar-hi oli o qualsevol altre líquid. Ara hem entrat en l'època de la caducitat general. Les bones estilogràfiques passaven de pares a fills. Els bolígrafs més populars ja són d'un sol ús.
Quan tenim un petit problema amb qualsevol aparell, anem a consultar a la botiga, i el consell que ens donen és gairebé sempre aquest: "És millor que en compri un altre". Aquells tradicionals rètols que deien arreglos ja tenen un valor històric i sentimental. La crisi és fatal per a qui té pocs recursos, però al mateix temps és un instrument per frenar l'addicció a la substitució, que havia derrotat l'antic costum d'aprofitar. Convé que aquesta situació canviï aviat, perquè la síndrome d'abstinència compradora pot ser molt angoixant.
El Periòdico/18-10-08
Dimecres, 17 de setembre
Creus que els bancs et roben? Descobreix com ho fan i com donar-li la volta
Titulars dels diaris sobre la publicació de 200.000 exemplars de l'únic número de la revista "Crisi", que es reparteix avui a 150 punts del país.
- Crisi/17-9-08 “He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat” - Vilaweb/17-9-08 Una estafa solidària
Un activista aconsegueix 492.000 euros en crèdits per a moviments socials i es dóna a la fuga
- El Periòdico/17-9-08 Un activista antisistema català afirma que ha "robat" 492.000 € als bancs per denunciar-ne els abusos
- Avui/17-9-08 'Robin': dels boscos als bancs
Un activista de 32 anys anuncia que ha estafat 39 bancs amb la contractació de 68 crèdits per obtenir 492.000 euros i sufragar lluites socials. Seguint l'esperit de les 'expropiacions' anarquistes, Enric Duran afirma haver falsificat documents per obtenir crèdits que no pensa tornar i demostrar la feblesa del sistema bancari. Hores després d'haver abandonat el país, ho explica en la publicació gratuïta 'Crisi', distribuïda en 150 punts de Catalunya
Enllaços: Crisi/pàgina web, Crisi/pdf
Dilluns, 14 de juliol
Mòbils multiusos
Joan Barril: "La vareta màgica"
Coses que es poden fer amb el telèfon mòbil quan no parlem per telèfon. Fer-lo servir de petjapapers. Col·locar-lo damunt de la taula al costat dels coberts de peix. Entretenir-se en el silenci d'un cafè tranquil buscant el to que més ens agrada. Jugar a qualsevol joc i perdre. Escriure missatges amb el menor nombre de lletres possibles fins que els fem inintel.ligibles. Oblidar-lo en un taxi i aconseguir que ens el tornin. Reflexionar sobre qui som i admetre que tota la nostra vida està ficada en la memòria del telèfon. Reconèixer que el nostre grau de soledat es mesura pel nombre de vegades que responem a la trucada d'un "Número privat". Sentir una vibració en algun punt indeterminat del nostre cos i pensar que el mòbil ens està matant lentament. Portar-lo en una funda penjada d'un cinturó, com si la integritat del món depengués d'estar localitzables. Fer que ens truquin en el transcurs d'un dinar per a dos només per desconnectar-lo i fer la impressió al nostre interlocutor que res ens importa tant com ell. Enviar fotografies de llocs insòlits només per generar enveja i despeses. Canviar de mòbil cada pocs mesos i així tenir un motiu per poder cantar-ne les excel·lències. Dipositar la nostra vanitat en el mòbil nou perquè més val que la vanitat estigui en un objecte que en el subjecte. Preguntar a la pantalla del mòbil si som els més guapos de la ciutat; i si en aquell precís moment apareix a la pantalla el número de la persona estimada, és senyal que efectivament som els més guapos de la ciutat. Sostenir el mòbil amb una mà enlairada i preguntar-se a la manera de Hamlet: "Trucar o no trucar. Aquesta és la qüestió". Cada setmana passar comptes i comparar les trucades perdudes amb les respostes guanyades. Deixar el telèfon només amb un bip d'avís i que algú ens l'amagui per la casa. Telefonar-nos una vegada i una altra i buscar aquell únic bip en silenci com caçadors de sospirs. Desmuntar-lo amb molt de compte fins que trobem els follets que ens tradueixen les ones en paraules conegudes. En el moment de l'enlairament i l'aterratge, fer veure que parlem amb algú, quan en realitat tenim el mòbil desconnectat. Abandonar el telèfon al banc d'una església enmig d'un casament. Quan l'oficiant pregunti si entre els assistents hi ha alguna persona que té motius per oposar-se al matrimoni que es vol celebrar, fer que un timbre malastruc trenqui el silenci de la litúrgia.Tot això i molt més es pot fer amb un telèfon sense necessitat de parlar per telèfon. Però últimament les coses són molt més simples. Es tracta de passar-se tota la nit esperant davant d'una botiga per poder comprar un telèfon que no arriba a l'hora. Es tracta de lluir el prodigi tecnològic com una vareta màgica. No es tracta de parlar per telèfon. Del que es tracta és que el telèfon parli de nosaltres.
En els inicis de la telefonia, la gent es preguntava: "¿Com estàs?". Després vam passar a preguntar: "¿On ets?". D'ara endavant ja no preguntarem pel parlant, sinó per la màquina. La veu humana serà únicament un pretext i els arguments, les moixaines, les trucades d'amor o el timbre de l'odi quedaran matisades per l'instrument universal que en uns quants anys ha ajuntat pobres i rics. Per això val la pena, segons sembla, fer hores i hores de cua davant d'una botiga. L'estaven esperant. Ara que ja el tenim a l'abast, la indústria es posa a pensar per crear-nos noves i tramposes necessitats.
El Periódico/14-7-08
Dilluns 19 de maig
Vilaweb/18-5-08 Les Terres de l'Ebre mostren al carrer el rebuig al transvasament amb una multitudinària manifestació a Amposta
La batalla de l'aigua
L'Arc de Sant Martí. 22 de febrer 1885Amb desagradable sorpresa havem llegit a La Antigua Unión, que molta part de l'aigua de la font de la plaça de la Unió serveix per a alimentar els safareijos d'un propietari, el nom del qual no sabem, però que deu ser sens dubte de moltíssima influència en certes regions.
Nos ha estranyat moltíssim la notícia, més que més en los temps que corren, que s'experimenta una notable diferència d'aigua en nostra població, cosa que porta molts perjudici.
Desitjaríem veure clar en aquest assumpte sumament transcendental, i esperem que de l'Alcaldia la veritat més pura del fet, del que se n'aprofita amb gran tranquil·litat un distingit propietari, que ignorem qui puga ser.
15 de març 1885
Lo veïnat que se serveix de la font del Bogatell està completament fastidiat pel poc mirament de les autoritats, que estan en aquest punt molt descuidades. Lo sistema de rajar l'aigua de la font és la de manubri, poc últil i molt propens a espatllar-se. Mentre que podria ser lo sistema del volant més senzill i econòmic, ja que no es té d'adobar quasi mai, en contraposició a l'altre, que sols ja d'adobs ja porta una despesa considerable.
Ne cridem l'atenció del senyor Alcalde.
(...)
continua a 1885
enllaços: Plataforma en defensa de l'Ebre