Dimarts, 22 de juny
Estrenes d'estiu
Ahir, avui, demà... qualsevol dels tres és bo per recordar-nos que les nits són més curtes i els dies llargs i que l'estiu se'ns tira a sobre i l'hem d'aprofitar, que mai se sap...
Joan Barril ens ho explica d'una manera molt poètica a "Curta nit d'amor" i les nostres autoritats autonòmiques ho fan d'una forma més teatral amb l'estrena dels mossos d'esquadra pels carrers de Barcelona. Potser van triar la data del 21 de juny, la de la nit més curta, per aprofitar la claror i tenir més temps per intimar amb el personal. Diuen que va ser un dia de poca feina i confraternització amb la població. Només cal llegir les declaracions que alguns dels seus responsables van fer a la premsa: "S'ha publicitat tant la nostra arribada que els dolents i tot s'han espantat i se n'han anat de les nostres zones". La d'ahir va ser una jornada Demo: Van detenir un carterista (que no s'havia enterat), van incautar un carregament de cinturons falsificats i van fer aixecar del terra una noieta romanesa que demanava caritat amb el seu fill en braços. I no van desaprofitar l'ocasió per presentar els seus respectes al sector que els ha tocat controlar: els ambulants i els trilers tenen terror de la Guàrdia Urbana. "Els coneixen fins i tot quan van de paisà. Sembla que els ensumin. Però com que desconeixen el nostre uniforme, quan ens acostàvem estaven relaxats. Avui els hem advertit que a partir d'ara nosaltres ens convertirem en part del seu malson", va il.lustrar un agent autonòmic. (El Periodico/22-6-04)
Curta nit d'amor
Joan Barril
Aquesta nit passada ha estat la nit més curta de l'any. Els galls han dormit menys i, abans que apareguessin per l'horitzó els dits rosats de l'aurora, s'han posat a cantar i ens han recordat l'ambigu plaer de les primeres hores dels matins de l'estiu. L'aire penjat immòbil de les branques dels arbres del passeig. L'olor de la terra mullada amb un raig d'aigua de porró abans de ser escombrada. La fragància del pa calent o dels croissants que van del forn a la taula de la cuina. L'estrèpit d'una dutxa amable que ja no ens congela l'ànima. El rumor de les onades petites, com brodats del gran tapet blau del mar. El primer fred dels amants de platja i la primera sufocació dels amants de llit. La nit ha estat curta, realment. I potser no n'hi haurà una altra. "Estic cansada", deu haver dit ella. L'amor il.legal necessita tant de temps com n'hi sobra a l'amor legal. Ha obert la finestra pensant-se que es trobaria amb la nit i ja és de dia i el dia la crida. La nit la protegia de si mateixa, però aquesta nit brevíssima s'ha trencat massa aviat i ara s'ha de fugir a llocs coneguts i a carícies que algú ha anat donant des de fa anys, però que ella fa anys que ja no sap com rebre-les.
La nit més curta de l'any. Curt o llarg són dimensions arbitràries. Un cafè curt pot ser l'inici d'una llarga amistat, de la mateixa manera que un minut massa llarg pot ser el camí més curt perquè el submarinista trobi la mort abans de poder arribar a la superfície. A vegades el record d'un curtmetratge ens marca més que un llargmetratge. La nit d'ahir hauria hagut de ser el principi de trajectes de llarg recorregut. Es van quedar a l'andana perquè els trens nocturns amb el sol s'enlluernen i no troben el sentit de les vies paral.leles. Hi haurà qui esperarà als baixadors de les revetlles per deixar-se inaugurar en els amors d'estiu. Temporers del desig i dels cossos, desapareixeran amb els primers xàfecs de la tardor. Però era ahir, a la nit més curta de l'any, sense revetlla ni pretext pirotècnic, quan s'havien de renovar els vots de la fidel infidelitat i de la normal anormalitat. ¿Quants ho van aconseguir? L'estiu assetja. L'estiu és el refugi de la família i dels àmbits tancats de les vacances. A l'estiu no hi ha telèfons ni trucades ni cites camuflades per la rutina. Cal acomiadar-se o, un any més, carregar-se mútuament de promeses. Hi ha el que hi ha, es van dir al principi. Però quan ho van dir no pensaven en els llargs mesos de sequera i en la brevetat de les nits com la d'ahir.
Els joves amants tornaran al setembre al mateix institut i ja no es reconeixeran ni la veu ni els petons. Els adúlters seran més adults i només podran estimular el futur alimentant-lo amb les evocacions refredades de les seves passions passades. Els més vells arribaran de la travessia de l'estiu amb l'ànim renovat dels supervivents i es buscaran les mans sense paraules amb l'únic objectiu de fer-se companyia. Tot això haurien d'haver-se dit ahir, en la nit més curta de l'amor abans de l'absència estival. Comença la soledat. I això, quan ja s'ha viscut, fa mal.
El Periodico/ 22-6-04
cromets 2:06 p. m.Estrenes d'estiu
Ahir, avui, demà... qualsevol dels tres és bo per recordar-nos que les nits són més curtes i els dies llargs i que l'estiu se'ns tira a sobre i l'hem d'aprofitar, que mai se sap...
Joan Barril ens ho explica d'una manera molt poètica a "Curta nit d'amor" i les nostres autoritats autonòmiques ho fan d'una forma més teatral amb l'estrena dels mossos d'esquadra pels carrers de Barcelona. Potser van triar la data del 21 de juny, la de la nit més curta, per aprofitar la claror i tenir més temps per intimar amb el personal. Diuen que va ser un dia de poca feina i confraternització amb la població. Només cal llegir les declaracions que alguns dels seus responsables van fer a la premsa: "S'ha publicitat tant la nostra arribada que els dolents i tot s'han espantat i se n'han anat de les nostres zones". La d'ahir va ser una jornada Demo: Van detenir un carterista (que no s'havia enterat), van incautar un carregament de cinturons falsificats i van fer aixecar del terra una noieta romanesa que demanava caritat amb el seu fill en braços. I no van desaprofitar l'ocasió per presentar els seus respectes al sector que els ha tocat controlar: els ambulants i els trilers tenen terror de la Guàrdia Urbana. "Els coneixen fins i tot quan van de paisà. Sembla que els ensumin. Però com que desconeixen el nostre uniforme, quan ens acostàvem estaven relaxats. Avui els hem advertit que a partir d'ara nosaltres ens convertirem en part del seu malson", va il.lustrar un agent autonòmic. (El Periodico/22-6-04)
Curta nit d'amor
Joan Barril
Aquesta nit passada ha estat la nit més curta de l'any. Els galls han dormit menys i, abans que apareguessin per l'horitzó els dits rosats de l'aurora, s'han posat a cantar i ens han recordat l'ambigu plaer de les primeres hores dels matins de l'estiu. L'aire penjat immòbil de les branques dels arbres del passeig. L'olor de la terra mullada amb un raig d'aigua de porró abans de ser escombrada. La fragància del pa calent o dels croissants que van del forn a la taula de la cuina. L'estrèpit d'una dutxa amable que ja no ens congela l'ànima. El rumor de les onades petites, com brodats del gran tapet blau del mar. El primer fred dels amants de platja i la primera sufocació dels amants de llit. La nit ha estat curta, realment. I potser no n'hi haurà una altra. "Estic cansada", deu haver dit ella. L'amor il.legal necessita tant de temps com n'hi sobra a l'amor legal. Ha obert la finestra pensant-se que es trobaria amb la nit i ja és de dia i el dia la crida. La nit la protegia de si mateixa, però aquesta nit brevíssima s'ha trencat massa aviat i ara s'ha de fugir a llocs coneguts i a carícies que algú ha anat donant des de fa anys, però que ella fa anys que ja no sap com rebre-les.
La nit més curta de l'any. Curt o llarg són dimensions arbitràries. Un cafè curt pot ser l'inici d'una llarga amistat, de la mateixa manera que un minut massa llarg pot ser el camí més curt perquè el submarinista trobi la mort abans de poder arribar a la superfície. A vegades el record d'un curtmetratge ens marca més que un llargmetratge. La nit d'ahir hauria hagut de ser el principi de trajectes de llarg recorregut. Es van quedar a l'andana perquè els trens nocturns amb el sol s'enlluernen i no troben el sentit de les vies paral.leles. Hi haurà qui esperarà als baixadors de les revetlles per deixar-se inaugurar en els amors d'estiu. Temporers del desig i dels cossos, desapareixeran amb els primers xàfecs de la tardor. Però era ahir, a la nit més curta de l'any, sense revetlla ni pretext pirotècnic, quan s'havien de renovar els vots de la fidel infidelitat i de la normal anormalitat. ¿Quants ho van aconseguir? L'estiu assetja. L'estiu és el refugi de la família i dels àmbits tancats de les vacances. A l'estiu no hi ha telèfons ni trucades ni cites camuflades per la rutina. Cal acomiadar-se o, un any més, carregar-se mútuament de promeses. Hi ha el que hi ha, es van dir al principi. Però quan ho van dir no pensaven en els llargs mesos de sequera i en la brevetat de les nits com la d'ahir.
Els joves amants tornaran al setembre al mateix institut i ja no es reconeixeran ni la veu ni els petons. Els adúlters seran més adults i només podran estimular el futur alimentant-lo amb les evocacions refredades de les seves passions passades. Els més vells arribaran de la travessia de l'estiu amb l'ànim renovat dels supervivents i es buscaran les mans sense paraules amb l'únic objectiu de fer-se companyia. Tot això haurien d'haver-se dit ahir, en la nit més curta de l'amor abans de l'absència estival. Comença la soledat. I això, quan ja s'ha viscut, fa mal.
El Periodico/ 22-6-04